El punk és un moviment especialment relacionar amb l’okupa i és per això que podem trobar nombroses cançons d’aquest gènere que parlen de l’okupació, així com diversos grups de punk que han nascut en centres okupes. A què és deguda aquesta relació?

 

El punk es basa en l'inconformisme davant la limitació dels drets individuals, passant per l’Estat o la religió fins al capitalisme o els constructes socials. Molts punks adopten ideologies anticapitalistes (com l’anarquisme o el comunisme) i s’adhereixen a diverses lluites i moviments socials de caràcter llibertari. Un d’aquests moviments és l’okupa que, a més, té una organització assembleària que encaixa molt bé amb les bases del punk. 

 

Arrel d’aquesta unió, que és present a tot el país, han sorgit diversos CSO (centres social okupats) que serveixen de llocs de reunió on posar en comú i en marxa iniciatives allunyades del capitalisme. En aquests espais també es potencien totes aquelles iniciatives basades en el poder popular i allunyades de les rutines alienadores de les classes treballadores, que no deixen espai per a la reflexió, la crítica i el coneixement. És per això que s’organitzen tot d’activitats amb un fort contingut social, com ara xerrades, jornades de formació, concerts, exposicions i cinefòrums. 

 

Així mateix, mirant-ho des d’una perspectiva històrica trobem també una relació entre ambdós moviments. El moviment okupa va arribar a Espanya a meitat dels anys vuitanta, amb especial incidència a Madrid, Barcelona i Bilbao. Durant aquella època, a Euskadi els grups de punk comencen a tenir molt èxit i molts d’ells necessiten un espai per reunir-se, assajar i fer concerts, per la qual cosa comencen a unir-se al moviment okupa per poder disposar d’aquests espais. De fet, un gran nombre de grups de punk van començar assajant a espais okupats, com Kolumna Durruti o Sin Dios.