ENTREVISTA A JANA
"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "
De la mà de la Jana, membre de col·lectius feministes i revolucionaris i resident d'un espai alliberat, coneixem en primera persona com és la lluita de la dona okupa contra els estereotips i la violència masclista dins el moviment.
La lluita de la dona okupa:
Feminisme, autogestió i autonomia
Imatge del desallotjament de l'edifici inicial de La Eskalera Karakola el 10 de maig 2005. Font: pàgina web La Eskalera Karakola.
Dones i okupes. Davant una societat on el gènere femení està completament estigmatitzat, ser okupa ho aguditza. Moviments com el feminisme i l'okupació es vinculen als anys setanta buscant llibertats i formes de vida alternatives.
Feminisme i okupació
ā
El feminisme i l’okupació són dos moviments polítics i socials que van irrompre als anys setanta-vuitanta i que qüestionen els valors i les normes tradicionals mitjançant la participació política no convencional com l’assemblearisme o l’autogestió. El feminisme sorgeix amb la necessitat de tenir espai propi i llibertats dins la societat, ja que les dones eren un grup social oprimit, marginat i discriminat per una societat patriarcal. El moviment feminista es va desenvolupar per etapes denominades onades. La primera onada feminista va sorgir al s. XVIII i tenia com a propòsit aconseguir accés formal a espais polítics mitjançant l’educació i el treball assalariat qualificat, atès que històricament les dones han sigut excloses de l’àmbit polític, i la relació del gènere femení amb aquest sector ha estat complicada.
ā
ā
La segona onada va néixer durant els anys seixanta i setanta a causa de la desigualtat de gènere que seguia havent-hi en la societat. Aquesta segona etapa s'apropa més al feminisme a com l'entenem avui en dia, perquè es va orientar en desvelar i denunciar qualsevol acte de desigualtat als àmbits de família, sexualitat, treball, violència masclista, etc.
A la tercera onada es comencen a involucrar altres moviments socials, s’entrellacen, ja que les bases són les mateixes. En aquesta onada es pretén redefinir el concepte de feminisme: demanen l’abolició del patriarcat i comencen a parlar d’estereotips.
Tal com afirma Estel Guerra, integrant del col·lectiu feminista de Vallcarca, “podem observar com el pensament feminista cada cop està més arrelat tant al moviment okupa com a tota la resta de moviment socials”. A partir d’aquesta darrera fase es comença a parlar de feminismes, la pluralitat és una de les característiques de la tercera onada i és on es troben feminisme i okupació.
ā
La radicalitat és característica d'ambdós col·lectius identitaris, el que suposa uns riscos i una estigmatització que s’agreuja quan es tracta de dones. Sobretot als inicis, durant la dècada dels vuitanta, la feminitat i la masculinitat estaven molt marcades mitjançant uns codis socials que eren trencats per l’estètica de les dones okupes, les quals generaven dubtes i jugaven amb els codis establerts, inventant de nous d’una manera alternativa. Això portava a estigmatització, discriminació i prejudicis.
Infografia sobre les onades feministes elaborada amb informació de muyhistoria.es
L’estereotip de la dona okupa
ā
Històricament, s’ha anat construïnt un estereotip idealitzat de la feminitat a través de l’encasellament de la dona com el complement perfecte. Si no complies amb les característiques d’aquesta estigmatització, automàticament et trobaves sotmesa als judicis de valor de la societat. Aquesta submissió als cànons establerts també van afectar i encara afecten les dones que formen part del moviment okupa.
El col·lectiu okupa ja de per si està ple d’estereotips i molt sotmès a la imatge que reproduïen els mitjans de comunicació en els seus inicis. Com a conseqüència, la societat continua tenint una visió criminalitzadora. Així doncs, les dones estan doblement reprimides; en primer lloc, per l’estigmatització establerta pel patriarcat pel simple fet de ser dona i, en segon lloc, per formar part d’un moviment socialment rebutjat. Per tant, la desviació social atribuïda a les dones partícipes en l’okupació és més forta que la que s’estableix en els homes.
Infografia sobre l'estereotip de dona okupa elaborada amb informació de les entrevistes
ā
L’estereotip atorgat a les dones okupes segueix vigent, però “aquestes construccions estan canviant cada vegada més, sobretot en el moviment okupa. Actualment, el problema de l’habitatge afecta gent molt diversa i la societat n’és conscient”, tal com assegura Estel Guerra. Ara bé, l’estètica masculinitzada de la dona, tan atribuïda a les activistes okupes, té dues raons per part de les que sí que l’adopten. En primer lloc, “el moviment okupa està híper-masculinitzat i, quan et trobes en situacions de convivència on només estàs amb homes, t’acabes masculinitzant”, explica la Jana. Ara bé, també és cert que es produeix per protecció:
ā
És un apoderament constant dins del moviment masculinitzat i un enfrontament constant als rols de gènere. Si ens masculinitzem, no és perquè vulguem promoure els rols de gènere, sinó per protegir-nos de les agressions i els micromasclismes dels nostres companys de casa
Així doncs, és molt difícil trencar amb aquests estereotips. La desestigmatització de la dona serà un procés lent, ja que està sotmesa als rols de gènere, encara vigents en la societat. La imatge del moviment recull anys de criminalització però, a través “d’organitzar activitats i tallers, creats pels CSO, és una manera molt efectiva de mostrar a la gent del barri que les que formem part del moviment no seguim el patró que en un passat se’ns va imposar”, conclou Estel Guerra.
Ca La Dona
ā
Els espais okupats són una de les eines de difusió més grans de les que disposa el feminisme ja que, mentre les institucions veten segons quines activitats, aquests espais estan oberts a tot el coneixement. És per això que acullen diverses activitats que giren entorn el feminisme i la qüestió de gènere. Les més comunes són les xerrades, que poden ser impartides per ponents; les assemblees feministes; els espais no mixtes; els tallers i les jornades on es treballen obres amb un rerefons crític. Aquesta mena d’iniciatives no haurien de deixar-se de fer i aquests espais s’haurien de seguir formant. La Jana, que pertany al moviment feminista de Sant Cugat, aposta per potenciar la creació de grups d’autodefensa feminista perquè d’aquesta manera les dones tindran eines per defensar-se quan es trobessin amenaçades.
A Barcelona trobem Ca La Dona, un espai de referència del Moviment Feminista de Catalunya i dels feminismes d’arreu. Aquest centre va néixer l’any 1987 arran de la necessitat de disposar d’un espai propi per les dones de les rodalies de Barcelona, que es va veure amplificada després de la celebració de Primeres Jornades Catalanes de la Dona. En aquest espai hi conflueixen experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament crítics amb el desig de compartir intercanvis, discussions i activismes des d’una mirada feminista i en relació al context polític i social en el que vivim. A Ca La Dona cada grup pot organitzar i desenvolupar les seves pròpies activitats i practicar la política de la relació i el treball en xarxa. Avui en dia aquest espai d’acció feminista compta amb 36 grups, entre els que hi destaquen #OnSonLesDones, que denuncia la discriminació de les dones als mitjans catalans i l’Espai Drets.
L’Espai Drets és un servei gratuït que funciona dos cops per setmana on una advocada experta en perspectiva de gènere assessora a dones que han patit qualsevol situació desfavorable per qüestió de gènere. L’Estel Guerra apunta el següent:
ā
ā
Les dones estan molt contents amb el servei, ja que quan pateixes una situació complicada, si vas a una advocada d’ofici, la majoria no tenen empatia amb la situació que vius i no reps un suport emocional. Les advocades de l’espai estan especialitzades i donen suport tant emocional com professional
De fet, l’Espai Drets funciona tan bé que els serveis públics de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya sovint hi deriven dones.
Els inicis de la lluita: La Eskalera Karakola
ā
Segons la Jana, l’emancipació de les dones és una de les eines per fer la revolució amb la qual es vol aconseguir la creació d’espais on les dones puguin gaudir d’autonomia. Els inicis d’aquesta recerca per l’autonomia els trobem a La Eskalera Karakola, l'okupació feminista més emblemàtica i llarga d’Espanya que començà el 1996 i que des de llavors acull projectes impulsats amb el propòsit de “reinventar el món des d’una mirada feminista”. L’edifici de dues plantes es troba al carrer Embajadores de Madrid i fou okupat el novembre de 1996 per un grup de dones amb la intenció de construir un centre social feminista, autònom i autogestionat.
Video elaborat per les membres de Eskalera Karakola publicat al seu web.
Com gairebé totes les okupacions, La Karakola té els seus orígens a una okupació anterior, anomenada "Lavapiés 15". A Lavapiés 15 es va crear un espai no mixte on es van dur a terme activitats i reunions que foren els inicis de la deconstrucció de l'estètica i les maneres de fer masclistes dins l'okupació en un context d’estetització de la violència sexual. Tal com expliquen a la seva pàgina web, aquesta idea no es limita a denunciar la desigualtat de gènere, sinó a potenciar els possibles “ser dona” inexistents, inexpressats, els “no inventats” o invisibilitzats als espais “neutres”.
L’activitat de La Karakola durant els primers anys es va centrar en la creació d’un espai únicament per a dones, que va donar peu a nombrosos debats, escissions i exclusions. El conflicte intern va transcòrrer al mateix temps que l’extern, van haver de defensar la necessitat d’un espai no mixte davant els integrants d’un CSA proper, El Laboratorio, d’altres moviments socials i de la gent del barri. Tanmateix, totes plegades van lluitar per crear “els seus espais propis”, ja que això suposava “transformar la ciutat i transformar-se a elles mateixes.” El 1999, a causa del mal estat en què es trobava l’edifici i les problemàtiques internes, es van iniciar obres de rehabilitació en les quals van participar moviments feministes de tot arreu i de tota classe.
En aquells anys, La Karakola començà a convertir-se en un referent del moviment feminista d’àmbit nacional. El 2001 l'edifici es va declarar en ruïnes i es va iniciar un procés de negociació perquè el local fos cedit als okupes i es rehabilités per desenvolupar un projecte social, polític i cultural amb perspectiva de gènere. Finalment, el 2005 l'Ajuntament va cedir un local de 130 metres per un preu de 130 euros més una subvenció de vint mil euros per a la rehabilitació.
Eix cronològic de la història de la Eskalera Karakola elaborat amb informació de la pàgina web.
ā
Respecte a l’estructura organitzativa es basa en assemblees mensuals amb la finalitat de donar dependència als diversos projectes i col·lectius en la decisió de les seves pròpies activitats. Actualment, dins de La Eskalera Karakola es duen a terme set projectes anomenats “Proyectos Karakola” que aborden diversos temes com la precarietat vital i laboral, els drets dels migrants i de les persones LGTBQ des d’una perspectiva feminista.
Presentació dels Projectes "Karakola" elaborada amb informació de la pàgina web de Eskalera Karakola.
ā
En definitiva, La Eskalera Karakola és un gran exemple de com grups diversos de dones van ser capaces de deconstruir uns rols de gènere molt marcats en aquest moviment social i de crear espais comunitaris no mixtes alliberats no solament del capitalisme especulatiu, sinó també de la violència masclista, un perill inherent dins de tots els estrats de la nostra societat. L’espiral infinita que les representa evoca una metàfora que simbolitza el caràcter també infinit del procés de deconstrucció d’estereotips i de la lluita feminista sense fi, com l’escala de caragol. Per això, aquesta “acció revolucionària” que crea “més lluita feminista”, descrita per la Jana, encara continua perquè, tal com afirma l’Estel Guerra, “la motivació de les dones per okupar espais no mixtes als anys noranta és la mateixa que ara”.
ā
ā
Las cuatro olas del feminismo.
āā
¿Dónde están las llaves? El movimiento okupa: práticas y contextos sociales.
āā
Feministas y radicales: mujeres, okupación y movimientos globales
āā
Mujeres y movimientos globales. El caso de Catalunya (1994-2014)
Més informació sobre feminisme i okupació
Un reportatge de:
CARLA MITATS
LAURA MINGUELLA
SONIA ANTÓN
LIDIA AGUILERA