L’okupació està molt relacionada amb el moviment feminista i els seus pilars, quan comença aquesta vinculació i de quina manera es troben ambdós moviments?

El meu primer contacte amb un col·lectiu feminista okupa va ser al CSO La Hamsa, quan era més joveneta. Almenys en la meva experiència et puc afirmar que ambdós movimenst tenen un estret vincle. Els Centres Socials Autogestionats han propulsat aquesta vinculació a partir de la creació d’espais disponibles per a què les associacions feministes puguin dur a terme activitats, reunir-se, organitzar-se i finançar-se. Es pot observar com el pensament feminista està cada cop més arrelat tant al moviment okupa com a la resta de moviments socials. Tot això, tot i que veiem impossible que actualment es pugui obrir algun CSO antifeminista, malauradament a Madrid o a Itàlia hi ha col·lectius feixistes que també okupen espais socials, però res té a veure el moviment okupa que coneixem a Barcelona, que des de sempre ha donat suport al moviment feminista, fins i tot et diria que cada cop més, ja que totes anem aprenent col·lectivament a corregir les actituds errònies i prenent consciència sobre què cal millorar.

​

Què creus que va impulsar a les dones durant els anys noranta a okupar i crear espais no mixtes on solament podien entrar dones?

Actualment el que impulsa ocupar és la falta d’espais, sobretot no mixtes, on reunir-se autònomament; trobar un lloc on organitzar-se políticament o fer xarxa al barri. Per exemple, en el meu cas, vaig estar al comitè feminista d'un barri barceloní i les nostres reunions es feien en cases okupades. Això et permet una interacció amb els col·lectius del barri i amb altres moviments socials que comparteixen amb tu l’espai de lluita.

En el cas de Ca la Dona, aquest és un espai de lluita i activismes, que té els seus orígens en un espai okupat. La seva okupació es remunta l’any 1987, quan es va alliberar un local municipal, ja que tenien la necessitat de disposar d’un espai propi perquè els grups de dones de Barcelona i rodalies es poguessin reunir. Així doncs, la motivació de les dones a okupar espais no mixtes als anys 90 continua sent la mateixa que ara.

​

Amb quins altres moviments es relaciona el moviment feminista okupa?

Normalment les persones que en formen part estan arrelades en altres moviments socials. Per posar-te un exemple personal: de les que estem als comitès feministes, hi ha companyes que estan adherides al moviment pel Kudristán, altres que estan al Sindicat d’Habitatge , altres que es mouen dins del moviment ecologista, també n’hi ha que estan en l’àmbit sindicalista combatint, d’altres que són animalistes i lluiten pels drets dels animals...

Les feministes el que ens caracteritza és que ens preocupem per tots els àmbits de la vida i participem en molts espais. Per aquest motiu, moltes companyes okupes es troben en diferents “fronts oberts”.

 

Quins són els estereotips més comuns que es relacionen amb les dones okupes?

Cada vegada més, aquestes construccions estan canviant, sobretot en el moviment okupa. Actualment el problema de l’habitatge afecta molta gent i molt diversa i la societat n’és conscient. La gent que viu en grans ciutats com Barcelona, on cada cop més gent és expulsada a causa del difícil accés a l’habitatge pels seus preus desorbitats, i això ho està patint tothom. 

Tot i això, hi ha un estereotip que se’ns atorga a les dones okupes, no és tant evident com en el passat però l’estigma es present. Perquè us feu una idea: en un judici, el jutge va fer servir la descripció de “mujeres con cadenas y pírcings”. Òbviament hi ha gent així, amb una estètica més punky, amb cadenes, crestes i pírcings o amb una aparença més hippies. Però també hi ha gent que no. Jo, per exemple, vesteixo amb camises, amb texans; puc anar elegant i anar a una assemblea una casa okupada.

 

Qui participa en aquesta construcció de l'estereotip? Homes? Dones? Persones de dins del moviment?

La societat en general?

La premsa sempre ha jugat un paper clau en contra del moviment. Els mitjans de comunicació estan lligats a la policia i sempre han estat influenciats pels grans poder polítics i judicials. Són els encarregats de formar una opinió i, al final, són els que creen els estereotips. 

Actualment potser no s’ataca tant, ja que el moviment okupa no està tan fort, si el comparem amb fa uns quants anys. Però sí que en el passat, en el boom de l’okupació, se’ns atacava molt i gairebé se’ns descrivia i presentava com a monstres o com a  gent guerra o de vaga. L’assetjament, la constant criminalització i la reproducció d’aquest estereotip ha provocat la construcció d’una mala imatge en la societat.

​

Creus que s'han desconstruït aquests estereotips?

En el passat, els estereotips que t’he mencionat anteriorment eren més presents, però ja et dic que, en l’actualitat, amb el gran nombre de persones que s’han vist afectades per problema de l’habitatge i les xarxes que s’han teixit als barris, cada cop la gent és més conscient que qualsevol individu es pot veure afectat. Els estereotips encara hi són presents però l’estigma no té tanta potència.

​

Com s'haurien d'haver desconstruït?

Tot i que actualment ja s’estan desconstruint pel gran nombre de persones de diferents estètiques que hi col·labora, trobo que una manera molt efectiva de mostrar que les persones que formem part del moviment no seguim el patró que en un passat se’ns va imposar, és el fet d’organitzar activitats i tallers, creats pel CSO i els que hi treballen per a la gent del barri. I no només parlo de fer activitats dins del centre sinó que també celebrar-ne a les places i als carrers.

​

Quines activitats es fan als centres okupes relacionades amb el feminisme? Quina o quines proposaries tu?

Depèn del CSO i de les necessitats dels col·lectius que hi participin. Sobretot hi predominen les assemblees, però també s’hi fan activitats ben diferents com entrenaments d’autodefensa o, fins i tot, classes de dansa. Una altra activitat són els tallers, que n’hi ha de moltes temàtiques i amb metodologies diferents; es solen projectar pel·lícules, documentals, sobretot els que tenen un rerefons i no es projecten als cinemes. També hi ha  moltes cases okupades que opten per fer, un o dos dies a la setmana, alguna activitat només per a dones, per a col·lectius LGTBIQ, migrant...

D’altra banda trobem les kafetes, que serveixen per finançar els col·lectius o les causes repressives (si n'hi ha), però sobretot posaria el punt d’èmfasi en les que fem al carrer o a les places. Normalment a les veïnes els hi fa vergonya entrar a un CSO si no coneixen l’espai ni a les persones que hi treballen, però a les kafetes que és fan a l’aire lliure, és a dir, fora del local, la gent participa més. És una manera de mostrar allò que fem a les veïnes del barri i fer teixit veïnal.

Personalment m’agraden molt les recollides d’aliments o quan organitzem el mercat de cooperatives agroecològiques. La gent hi participa molt i ens ajuda a fer visible el treball  que desenvolupem i promou una manera de viure, un pensament i ajuden molt a desconstruir l’estigmatització dels centres i les que hi treballen.

 

Creus que els CSO són espais totalment alliberats de comportaments sexistes, masclistes, homofòbs...?

Cap CSO està totalment alliberat d’actituds masclistes, sexistes, racistes o homòfobes, suposo que com tot arreu, perquè per molt d’esquerres o llibertari, anarquista o feminista tothom té coses a millorar. Encara que molts companys s’han intentat desconstruir, igualment sempre queden serrells. Sí que és veritat que hi ha hagut una millora i la gent més jove es nota que s’ha educat amb el feminisme, perquè hi ha comportaments que no tenen arrelats i que altres persones més grans sí, però malauradament sempre hi ha micromasclismes i rols. Potser podríem parlar d’interseccionalitat, és a dir, que t’oprimeixen diferents qüestions, no només el sexe o el gènere, sinó que també la raça, la condició sexual o fins i tot l’edat et sotmeten i t’encasellen en una posició o en una altra. Per exemple, entre un home i una dona de la mateixa edat, l’home té una posició dominant. Però entre dues dones també s’estableix una posició de poder d’una cap a l’altre si  una té deu anys més d’edat.

​

Espai Dels Drets és un projecte d'orientació jurídica per a dones que vau crear el 1998, en què consisteix aquesta iniciativa?

És un servei gratuït i funciona dos cops per setmana. Una advocada experta en perspectiva de gènere ve al centre i aten i assessora a dones que han patit qualsevol situació desfavorable o qüestions judicials per qüestions de gènere, així com violència física o psíquica, divorcis, acomiadaments... responem a diferents demandes. Un cop acabada la sessió, si la dona té els recursos, pot fer una aportació voluntària de 10 euros. Contrctant el servei d’un bufet d’advocades o una advocada particular, es pot arribar a quintuplicar el preu per una consulta.

Les dones estan molt contentes amb el servei ja que, quan pateixes una situació complicada, si vas a una advocada d’ofici, la majoria no tenen empatia amb la situació que vius i no reps suport emocional; únicament  reps el treball professional i el servei acaba sent molt fred, ja que no saben com tractar a la clienta perquè no tenen la formació necessària per a aquestes situacions. Les advocades de l'Espai Dels Drets, en canvi, estan especialitzades i donen suport tant emocional com professional.

De fet, els serveis públics de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, ens deriven a dones a l’Espai dels Drets i això és un indici que les coses s’estan fent bé.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

                                 

                               Font: http://caladona.org/

​

​

​

#movimentokupa #estereotip #CSO