ENTREVISTA A JANA
"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "
De la mà de la Jana, membre de col·lectius feministes i revolucionaris i resident d'un espai alliberat, coneixem en primera persona com és la lluita de la dona okupa contra els estereotips i la violència masclista dins el moviment.
El gran debat de l'okupació:
Les veus contràries al moviment
L'okupació segueix creant controvèrsia, són molts els col·lectius socials i polítics que estan en contra del que consideren una “activitat delictiva" i un “problema social”. El moviment okupa s’ha convertit en un dels temes més polèmics del panorama polític tant de dretes com d’esquerres. Tanmateix, és una qüestió que també preocupa a algunes associacions de veïnes i ciutadanes, així com a les propietàries de la major part dels habitatges okupats, els bancs i les immobiliàries. De la lluita contra l’okupació també han sorgit negocis com el de les empreses de desallotjament, que intenten fer fora els okupes amb mètodes paral·lels a la via judicial.
Política i okupació
Un estudi publicat l’any 2003 i realitzat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB i l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut, afirma que, tot i que el moviment okupa no té la voluntat d’incidir directament en les polítiques públiques, històricament n’ha tingut un fort impacte. Adoptant una visió de governance participativa local, on les polítiques públiques es fan tenint en compte tant l’Estat o les administracions com iniciatives socials, és evident que el moviment okupa acaba fent polítiques públiques. Un exemple el trobem a Can Vies, al barri de Sants. En aquest Centre Social Okupat (CSO) continuen desenvolupant la seva activitat al marge de les administracions i gaudeixen d’una forta incidència en el teixit associatiu del barri, que s’ha radicalitzat i pressiona directament l’Administració. Així, el moviment veïnal de Sants ha aconseguit, en els darrers cinc anys, impactes substantius notables, com ara el soterrament de les vies del tren.
Aquesta situació és clau a l’hora de conèixer quines són les visions de l’okupació que adoptaran els partits polítics, ja que aquells que apostin per unes polítiques més participatives seran més permissius en quant a la creació de CSO, però aquells que es decantin per unes polítiques de despatx no en seran partidaris i prendran mesures per desallotjar-los. Un exemple és el cas de La Ingobernable, a Madrid. El desallotjament de La Ingobernable va ser una de les promeses de campanya de Martínez Almeida, qui fins i tot va emprar el lema 'Los okupas no quieren a Almeida', acompanyat d'una foto de la façana de l'edifici.
Imatge de la propaganda al metro de la campaña de Martínez-Almeida durant les eleccions municipals.
Font: Facebook de La Ingobernable.
L’actual alcalde de Madrid argumentava que amb Carmena els okupes de 'La Ingobernable' mantenien un edifici de propietat municipal “que havia costat als madrilenys 1,5 milions d’euros” i que ella “no feia res per recuperar-lo”. És per això que un dels eixos de la seva campanya electoral va ser tancar aquest CSO i també tots els altres de Madrid.
Vídeo de les declaracions d'Almeida sobre La Ingobernable. Font: Europa Press.
Tanmateix, a l’Ajuntament de Madrid els posicionaments respecte a la continuïtat de La Ingobernable són diversos. Els partits que es declaren a favor del desallotjament de La Ingobernable són PSOE, PP, Ciudadanos i Vox. A les darreres eleccions municipals, van guanyar molt protagonisme les propostes contra els okupes que van presentar PP, Ciudadanos i Vox, entre les que es troben la creació d’una llei anti okupació. Sobre el desallotjament de la Ingovernable, la vicealcaldessa de Madrid Begoña Villacís va fer les següents declaracions a Twitter:
En canvi, els partits que declaren contraris al desallotjament de La Ingobernable són Podemos, IU Madrid Ciudad i Más Madrid. Tots ells coincideixen en la gran tasca pel teixit social que fan els CSO, però només Más Madrid proposa una alternativa al desallotjament: aprofitar l’espai per construir una biblioteca per a dones i cedir-ne una part a col·lectius socials.
Infografia de les veus en contra i favor de La Ingobernable elaborada amb informació de diverses notícies..
La polèmica de 'La Ingobernable'
La Ingobernable és un un clar exemple on convergeixen diverses veus en contra de l'okupació. L'edifici situat a la confluència dels carrers Gobernador i Passeig del Prado a Madrid s'autodefineix pels seus membres com un “centre social de comuns urbans, feminista, ecologista i solidari”. L’immoble va quedar buit l'any 2012, després de ser utilitzat com a seu de la Universitat Nacional d'Educació a Distància i com a centre de salut de manera temporal. El 2013, la llavors alcaldesa de Madrid Ana Botella va signar una polèmica concessió de l'espai a l'arquitecte argentí Emilio Ambsz, perquè construís el Museu d'Art, Arquitectura, Disseny i Urbanisme. No obstant això, l'obra mai va arribar a realitzar-se i l'edifici va romandre buit fins al 2017, quan, després d'una manifestació amb el lema “Madrid No se vende”, un grup de persones van decidir okupar l'edifici.
L'any 2015, Manuela Carmena sortí escollida alcaldessa per Ahora Madrid gràcies a l'empenta i esperit del 15-M. El 2018, el govern municipal revertiria la concessió de l'edifici a la Fundació Ambasz, recuperant l’immoble pel patrimoni municipal en abonar 1,4 milions d’euros d’indemnització a la fundació. L'exalcaldessa va intentar signar un acord per destinar part de l'edifici a una biblioteca feminista i a activitats culturals per al barri, però no es va arribar a consolidar cap pacte. Durant el govern de Carmena es van intentar dur a terme dos desallotjaments que no es van executar. L’11 de maig del 2019, La Ingobernable va convocar una anifestació en què van participar col·lectius de tota mena, i que fou secundada per associacions com 'Ecologistas en Acción', 'Coordinadora 8M Madrid', o l'Associació Lliure d'Advocats. A més, la 'Asociación Vecinal del Barrio de las Letras' i l’AMPA de l'escola Palacio Valdés van signar un acord per donar suport a La Ingobernable davant l’Ajuntament. Anteriorment, alguns d'aquests col·lectius ja havien donat suport a altres CSO com el 'Patio Maravillas'.
Un cop al poder, el primer pas d'Almeida va ser la publicació al BOE d'un ultimàtum que avisava: "En cas de resistència al desallotjament, s'adoptaran totes les mesures necessàries per a la recuperació del bé, el consistori podrà demanar l'auxili de les Forces i Cossos de Seguretat, o imposar multes coercitives de fins a un cinc per cent del valor dels béns ocupats". Aquest desallotjament que tenia previst realitzar-se el 28 d’agost del 2019 finalment no es va perpetrar, ja que es va celebrar una concentració multitudinària davant l'edifici. Per la seva part, l’alcalde es va pronunciar a Twitter, denunciant que els okupes feia més de dos anys que vivien “il·legalment a costa de tots els madrilenys”. També recalcà que havien actuat “amb tota la força de la llei”, a més de “realitzar els esforços necessaris per recuperar l’edifici per a la ciutat de Madrid”.
El 16 d’octubre del mateix any, l’edifici fou desallotjat per la policia, complint-se així un dels grans propòsits de Martínez-Almeida: acabar amb tots els edificis okupats de la capital.
Les associacions de veïnes
La Ingobernable, durant els seus anys de vida i el transcurs del seu desallotjament, va rebre el suport de desenes d’associacions i de veïnes del barri per evitar la seva desaparició. Les nombroses activitats que s’organitzaven al barri van provocar l’estima i el suport de tot el teixit veïnal. Però no sempre totes les okupacions reben el mateix escalf. Una de les grans veus contràries que engloba el moviment són les ciutadanes i les associacions de veïnes. En nombrosos casos s’ha vist com les xarxes veïnals han lluitat perquè es desallotgi alguna okupació.
El cas de la Benaventurada, n’és un exemple. Una part del veïnat de Les Corts, va iniciar una campanya en contra de l’okupació d’un edifici abandonat fa deu anys situat al carrer Benavent, 25 . A poc a poc, van anar rebent suport de regidores de l’ajuntament i d’altres entitats que totes unides, clamaven al crit de “No volem un Can vies II”, tal com assegura l'Anna, presidenta de l'associaicó de veïnes del Camp Nou.
Eix cronològic de 'La Bonaventurada'. Font: ara.cat
La història d’aquest centre social va ser molt curta, en part gràcies a les pressions veïnals. Cal destacar, però que no tot el barri estava en contra sinó que, Les Corts es va transformar en un territori dividit en dos bàndols: els pro-okupació i els contraris a la creació d’un CSO. Finalment, l’edifici va ser desallotjat, però prèviament el banc propietari de l’habitatge va contractar una empresa de desallotjament per recuperar l’edifici.
Al límit de la legalitat
Les empreses de desallotjament són un dels altres col·lectius que lluiten contra tot mena d’ocupació. Aquestes neixen, a causa que la via judicial, normalment, és molt lenta en la resolució dels casos d’okupació. Així doncs, aquests negocis proporcionen una solució ràpida al conflicte però que es troba al límit de la legalitat.
Imatge interativa d'exemples d'empreses de desallotjament elaborada amb la informació de les seves corresponents pàgines web.
Les practiques més comunes són: negociació, la mediació i la vigilància, però sovint es posa en dubte, si les seves praxis són tal com les descriuen o bé tiren més cap a l’extorsió, la intimidació o la pressió.
Video: Explicació del funcionament de les empreses de desallotjament. Font: El País
A més a més, és un recurs molt utilitzat tant per particulars, com per bancs i immobiliàries, independentment del tipus d’okupació que s’hagi efectuat.
Les grans propietàries
Els bancs i les immobiliàries són les grans propietàries dels habitatges i constitueixen una gran part de les veus contràries del moviment, atès que el seu negoci es troba en la venda i lloguer dels domicilis i locals. En el moment en què s'okupa una de les seves propietats, perden diners. Sovint es refermen en la idea que el dret a l'habitatge no legitima el fet d'ocupar una casa i reclamen l'enduriment de la llei i la creació de noves mesures per frenar aquestes il·legalitats.
Els protocols a l'hora d'actuar quan tenen una okupació són diferents segons l'empresa: a vegades opten per la via dels desallotjaments exprés, però altres opten per la via judicial. "El primer pas és avisar als Mossos d'Esquadra i anar personalment a l'immoble en qüestió. En cap cas intervenim de manera directa, només fem acte de presència en representació de la propietat. Si han passat poques hores des de l'ocupació i no ha donat temps a què s'instal·lin, normalment la mediació amb la policia permet recuperar la possessió de l'immoble" segons explica en Guillem Santaeulàlia, treballador de Fincas Fernàndez.
Imatge representativa de pisos buits. Font: La Vanguardia (Dani Duch)
Encara que treballin per les empreses, sovint es troben entre l'espasa i la paret vist que, tal com assegura el Guillem, "no són situacions gens còmodes”. És frustrant veure que la teva feina és aconseguir que no es quedin allà, sabent que potser aquella nit no tenen un altre lloc on anar". Així doncs, per una part, les grans propietàries i propietaris particulars demanen més regulació i penalització per protegir-se, però a la vegada, tal com assenyala en Guillem “la llei tampoc és contundent amb els propietaris que tenen pisos buits”.
Els últims sospirs de 'La Ingobernable'
“Desallotjament aturat”, diu un dels assistents al desnonament de la ‘La Ingobernable’ l’octubre del 2019. Però passen tres mesos i els temors dels okupes es fan realitat:
La Policía desaloja el centro social La Ingobernable en Madrid
Titular extret del diario Público
La decisió ha estat definitiva, però el col·lectiu decideix okupar un nou espai que porta cinc anys buit per poder continuar amb les seves iniciatives socials i veïnals. El nou centre es troba al carrer Alberto Bosch 4, a prop de l' edifici que durant dos anys va pertànyer a ‘La Ingo’.
La Ingobernable intenta reprendre les seves activitats, però una setmana més tard apareix la pandèmia de la COVID-19, cosa que fa que tot es paralitzi. Malgrat la pandèmia que viu el país i que tots els procediments judicials no urgents han estat aturats, el Ministeri de Justícia de l’estat Espanyol els informa el 16 de març que tenen 24h per abandonar l’edifici, declarant que la defensa de ‘La Ingo’ no ha presentat cap al·legació en contra de l’anterior resolució judicial.
Eix cronològic de la història de 'La Ingobernable' elaborat a partir de la informació de diverses notícies.
La polèmica arriba quan el 24 d'abril de 2020 el Govern desallotja La Ingobernable durant l'estat d'alarma. Els membres del CSO no comprenen perquè es considera més important desallotjar un edifici en desús que proporcionar seguretat a tota una població davant una pandèmia mundial. Com ells mateixos expliquen en un comunicat “Nunca imaginaríamos esta realidad de confinamiento, estado policial y restricción de la mayoría de actividades. Ni tampoco que, en medio de esta situación, nos íbamos a enterar, mientras estábamos paseando al perro, que nos estaban desalojando a hurtadillas. […] Han tenido la torpeza de hacerlo destinando recursos y fuerzas de seguridad, en un momento en que nadie va a creer que esto es realmente una actividad esencial”.
“Es tan decepcionante como vergonzoso que, tras el anuncio de la amenaza de desalojo la semana pasada, aquellos políticos “del cambio” que habían manifestado su apoyo a los centros sociales y al proyecto de la Ingobernable en particular, hayan mantenido un silencio cómplice e insensible a una infraestructura básica para nuestras redes comunitarias”, declara un portaveu del CSO.
Les institucions, empreses i persones en contra del moviment okupa són infinites, però l'okupació és una realitat i col·lectius com els de ‘La Ingobernable’ continuaràn existint. “Volveremos a recuperar y abrir espacios para las vecinas, para los movimientos sociales y para la vida” són paraules del CSO sota el hashtag #VolveremosIngobernables.
Comando Actualidad, deshaucios no tan exprés- Programa televisiu, TVE, Comando Actualidad (2019)
Ocupación- Programa televisiu, Cuatro, La línea Roja (2017)
Hagamos que la Ingobernable sea indesalojable- Vídeo, canal de La Ingobernable (2019)
La 'okupación', la lacra social para PP, Cs y Vox que apenas afecta a los españoles- Notícia, La Información (2019)
Més informació sobre ocupacions, okupacions i desallotjaments
Un reportatge de:
CARLA MITATS
LAURA MINGUELLA
SONIA ANTÓN
LIDIA AGUILERA