ENTREVISTA A JANA
"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "
De la mà de la Jana, membre de col·lectius feministes i revolucionaris i resident d'un espai alliberat, coneixem en primera persona com és la lluita de la dona okupa contra els estereotips i la violència masclista dins el moviment.
PREMSA
Els principals mitjans de comunicació són una institució més a la llista d'agents que assetja, persegueix i criminalitza el moviment okupa. Un tema polèmic que ha estat i és subjecte de nombroses crítiques i comparacions errònies des dels seus inicis. Sovint, als integrants del col·lectiu se'ls etiqueta com a vàndals, provocadors o fins i tot s'utilitza de forma despectiva els mots d'antistema, indigent o perroflauta.
Els estereotips no deixen de ser construccions socioculturals, que les mateixes persones hem creat i que sovint es difonen a través dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, les qualificacions que en fan pot arribar ser l'única font d'informació que rep una persona sobre el moviment. Així doncs, les descripcions dels integrants com a deliqüents, desocupats o violents promulguen la creació d'opinions purament errònies sobre el moviment.
Existeix un discurs basat en els prejudicis, que s'expandeix a través dels mitjans de comunicació i que té com a finalitat marginalitzar i criminalitzar el moviment. Un objectiu absurd, ja que, recordem que el pilar fonamental de l'activitat okupa és dotar als barris d'espais d'ús veïnal, a través de la okupació de locals o habitatges propietat de grans immobiliàries o de les institucions públiques, en els quals, no se'ls està donant cap ús. No lluiten pel seu dret individual sinó que planten cara als abusos de les empreses i l'especulació que els governs permeten per afavorir els seus propis interessos.
També cal destacar "la importància de l'homonímia" i no confondre el moviment okupa amb els ocupes. Aquest és el principal error dels mitjans i en conseqüència de la ciutadania.
El cúmul de totes les males praxis provoca que els principals mitjans de comunicació no siguin una font fiable per informar-se sobre el moviment. A més a més, molts d'aquests estan subjectes als grans poders, a causa que molts bancs i immobiliàries formen part de l'accionariat. Així doncs, és poc probable que trobem articles que es destinin a parlar sobre les magnifiques iniciatives dels CSOs o que fixin el punt crític en els injustos i violents desallotjaments.
Premsa Alternativa
De ben segur que quan penses en mitjans de comunicació, et passa pel cap els principals diaris o les grans cadenes de ràdio i televisió, i poques vegades pensem en aquell butlletí de barri, o la cadena de ràdio del poble amb una programació creada per la participació veïnal. Però per més que no els tinguem tant present continuen existint. A més a més, no tan sols existeixen altres xarxes de comunicació tant nacionals, com regionals com locals, sinó que també hi ha un altre tipus de mitjans de comunicació que no tan sols tenen un enfocament local sinó que estableixen un punt crític i informen sobre altres temes que no acostumen a fer els tradicionals.
Aquest sovint tenen recursos molt limitats, són autogestionats i no depenen de cap empresa inversora per tal de poder exercir un periodisme lliure. Els seus integrants em mouen per la passió al treball i per l'exercici professional i ètic de la professió. Tots aquests factors conformen la premsa alternativa.
N'hi ha molta i variada però a continuación us mostrarem els principals canals que ofereixen infromació sobre el moviment o que el seu exercici neix en un CSO.
La Directa és un mitjà de comunicació en llengua catalana que treballa en format paper i digital. El fet que sigui un mitjà que no estigui subjectes a cap grup econòmic li permet posar en pràctica el "periodisme cooperatiu per a la transformació social" a través de la creació de peces sobre l'actualitat, la investigació , el debat i l'anàlisi. Així doncs sobreviu mitjançant les subscripcions.
Cal destacar que en el tractament dels seus articles adopta una postura crítica amb els poders polítics i econòmiques i tendeix a visualitzar moviments socials i projectes que plantegen una alternativa al model polític, social o econòmic actual.
Va néixer l'abril del 2005 al barri de Sants, on es va presentar un projecte de setmanari que volia fer difusió dels moviments socials amb una estètica i llenguatge que permetés arribar a un públic més ampli. Inicialment el nom del setmanari havia de ser Altaveu. Però, després de veure que era un nom molt utilitzat el van canviar per Setmanari de Comunicació Directa. Primerament, va començar tenint un abast geogràfic molt reduït però, a poc a poc es va anar estenent per les principals ciutats dels països catalans.
Pàgina Web
En la seva pàgina web primerament trobem quatre versions diferents segons la regió dels Països Catalans que t'interessi. Així doncs segons la teva localització t'ofereix uns continguts en portada o uns altres. D'altra banda, està formada per diferents seccions: actualitat, reportatge, investigació, entrevista, opinió, galeries i paper.
En la secció d'actualitat podem trobar articles en format notícia sobre diferents àmbits, ja sigui, autogestió, treball, migració, política, economia, salut, abast nacional, internacional, etc. Com podeu veure els temes preferents no són els típics dels mitjans tradicionals i donen més importància a altres, deixant els convencionals en segon terme.
D'altra banda, tenim la secció de reportatge on podem trobar articles més llargs i amb enfocaments més concrets. A través de les peces mostren diferents realitats que es viuen a la societat i conviden a la reflexió. L'apartat d'investigació, són peces molt més extenses, amb un treball exhaustiu per destapar i denunciar injustícies o entramats.
La Burxa és una publicació mensual en mida tabloide en llengua catalana. Neix com a mitjà d’informació alternatiu a Sants, un projecte totlment arrelat als CSOs del barri amb Can Vies com a seu social del diari. A mesura que va anar creixent va anar ampliant la seva base social i a part de ser un altaveu pel moviment okupa va tractara altres temes socials com reivindicacions veinals, la identitat del barri, la transformación urbana i la realitat de la pobreza que es viu al districte.
L’equip humà no está format per porfessionals si no que tot el proces de producción está basat en l’augestió de persones voluntaries. La seva font de finançament és la publicitat dels locals i comerços del barri.
Pàgina Web
La seva pàgina web està composta per les seccions d'actualitat, burxant a fons, opinió, biodiversitat barrial i barri creatiu. L'apartat d'actualitat està format per notícies, en format més curt, en les quals s'expliquen les últimes informacions del barri. D'altra banda Burxant a fons, és una secció on la denúncia i la reivindicació és el principal element. A través de peces més llargues, posen l'ajuntament en el punt de mira i exerceixen una mirada crítica sobre la seva actuació. A l'apartat d'opinió trobem les entrevistes a diferents veïns i col·lectius de la zona, columna violeta (un apartat que tracta el feminisme) i micro obert un espai on el veïnat es pot expressar lliurement. Finalment a Biodiversitat barrial trobem, de Sants al Món i vides de barri on s'expliquen les aventures de les persones que donen vida al barri.
Radar, és una agenda sense interessos comercials. Sovint totes les webs que proposen activitats culturals o lúdiques, tenen empreses darrere per promocionar el que els interessa. Però aquest portal és lliure i no està sotmès a cap empresa es Creat per una comunitat de grups que anuncien els seus propis esdeveniments, on el poder dominant no decideix si val la pena esmentar-ho
Els grups que en formen part són moviments socials, propietaris de la mateixa infraestructura. Tots compartixen els ideals d'anticapitalistes, interseccionals, autònoms, no jeràrquics, antifeixistes, antiracistes, queer-positius, i okupes.
Amb l'objectiu d'organitzar l'acció directa, desafiar l'estat, el patriarcat, el poderisme, el sanismes, l'autoritat, protegir el medi ambient, l'habitatge, els treballadors, els ex-treballadors i les comunitats.
Treballen per fer estructures d'ajuda mútua i relacions socials comunitàries pel present i el futur a través de compartir les seves iniciatives sobre els col·lectius a la pàgina.
Pàgina Web
Té un buscador, que és la principal eina per on es mou la gent, ja que acostuma a entrar per un col·lectiu en concret. Però si simplement dóna una ullada té diversos filtres que et permetran trobar el contingut desitjat. Pots filtrar per país, ciutat, tema, etc.
A més a més, també disposa d'un apartat d'últimes notícies, pròxims esdeveniments i de crides nacionals o internacionals.
El Salto és un mitjà de comunicació en castellà que centra el seu exercici en l'actualitat, la recerca, el debat i l'anàlisi en format web i revista mensual en paper. És una iniciativa independent creada l'any 2017 fruit de la convergència de diversos mitjans de comunicació. Va ser impulsat pel periòdic Diagonal, amb la finalitat d'ajuntar i guanyar força en el món del periodisme a través de la critica i l'independència econòmica.
Diagonal és una publicació quinzenal d'informació d'actualitat, debat, investigació i anàlisi editada a Madrid de tendència anticapitalista. Es presentava com una eina de comunicació al servei dels moviments socials d'esquerra i com un mitjà de comunicació crític i independent, sense directors ni caps, sustentat sobre la base de milers de subscriptors (la seva font de finançament).
Així doncs, el la'ctualitat El Salto recull el seu llegat.
Pàgina Web
.png)
Podem veure com té diverses versions segons la regió de la qual vulguis informació. Així doncs presenta articles enfocats al conjunt general però també a territoris concerts.
Les seccions que conformen la pàgina són: actualitat, el salmón a contracorriente, global, opinió i radical magazin.
A l'actualitat trobem diferents notícies sobre diversos temes en format breu sobretot d'abast nacional. En el Salmon a Contracorrinete trobem anàlisis sobre la situació econòmica i problemes financers. A global , notícies d'arreu del món i a opinió, diferents peces periodístiques on la mirada de l'autora és el més notori.
Finalment, radical magazine és la secció de cultura i reflexió.
D'altra banda també trobem la secció dels blogs, que el propi mitjà el descriu com el mitjà dels mitjans, ja que és una secció conformada per diverses projectes temàtics conformats per una o més professionals que se centren en un àmbit en concret.