ENTREVISTA A JANA
"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "
De la mà de la Jana, membre de col·lectius feministes i revolucionaris i resident d'un espai alliberat, coneixem en primera persona com és la lluita de la dona okupa contra els estereotips i la violència masclista dins el moviment.
LA CINÈTIKA
La Cinètika és un centre social okupat, autogestionat, autònom i feminista que es troba al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, al número 28 de la Rambla Fabra i Puig. Aquest espai porta des del 2016 apostant per iniciatives anticapitalistes i transformadores basades en l’assemblearisme, l’antiautoritarisme i el treball des de la base.
És per això que les activitats que promouen són alternatives i aposten per l’acció directa i l'autoorganització, així com per la cultura crítica i el debat constant i afronten problemàtiques i necessitats tant del barri com del conjunt de la societat.
L’espai de la Cinètika és el dels antics cinemes Lauren de Sant Andreu. Al comptar amb l’estructura d’un cinema, molts dels projectes i activitats que s’hi desenvolupen estan relacionats amb el món del cinema. Una d’aquestes activitats són les projeccions cinematogràfiques, que tenen lloc tots els dilluns, dijous i divendres. Les pel·lícules que s’hi projecten són molt variades i de temàtiques diverses, tant de dins com de fora del circuit comercial, i les tenen gràcies a Proyecciones Grieta, que aposta per qüestionar-nos la societat i les cultures a través del cinema. Les projeccions funcionen amb la taquilla inversa, de manera que l’esèctador pot aportar la quantitat que li sembli correcta un cop acabat el film.
La Cinètika s’organitza mitjançant les assemblees, que tenen lloc tots els diumenges per la tarda i permeten, entre d’altres, tractar en profunditat temes concrets que afectin el projecte i requereix més temps de debatre.
LA HISTÒRIA
L’immoble dels antics cinemes Lauren Sant Andreu portava abandonat des del tancament dels cinemes, l’any 2011. L’okupació per part de la Cinètika no va ser la primera que es produïa en aquest espai, ja que al llarg dels anys l’edifici havia estat objecte de diversos actes vandàlics. És per aquest motiu que l'Ajuntament de Barcelona va decidir tapiar-ne els accessos. Així mateix, l’okupació de la Cinètika l’any 2016 no es tractava només d’una okupació, sinó més aviat de la denúncia pública d’un espai cultural que portava anys abandonat com a conseqüència d’una sèrie d’actuacions i decisions polítiques que bloquejaven l'ús d’aquest equipament.
El bloqueig de l'activitat en aquest espai va durar cinc anys (2011-2016) i va ser degut a una sèrie d’acords entre l’empresa Lauren, diverses entitats financeres i l’Ajuntament de Barcelona. L’empresa Lauren va demanar un crèdit per poder desenvolupar nous projectes i no haver d’abaixar la persiana, però les entitats financeres no veien gaire clar que l’empresa pogués fer front als pagaments, per la qual cosa li va demanar un aval. Lauren va demanar a l’Ajuntament de Barcelona poder oferir els drets de superfície dels cinemes com a aval i es va acceptar la proposta: l’empresa Lauren va rebre la hipoteca. Però al febrer de 2011 l’empresa es declarava insolvent i es veia obligada a tancar les sales de cinema de Sant Andreu. Com que les entitats financeres no podien cobrar el crèdit, es quedàven amb el dret de superfície d’aquest espai. Diverses empreses es van interessar per l’explotació de l’edifici, però les entitats financeres volien cobrar tot el crèdit perdut en l’operació amb els Lauren, per la qual cosa el deute pendent trencava amb tota viabilitat de projecte. Per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona mai ha estat clar sobre l’assumpte, ja que no hi ha gaires arguments que defensin el tancament d’una instal·lació municipal durant cinc anys.
L'interior dels cinemes Lauren Sant Andreu.
Un nou capítol en la seva història
D’aquesta manera, amb el nou projecte de la Cinètika per davant, els antics cinemes Lauren viuen un nou capítol en la seva història. L' immoble va començar funcionant com a cotxeres d’autobusos i no va ser fins el 28 de maig de 2002 que es van inaugurar els cinemes Lauren, amb capacitat per 1.598 espectadors. Tanmateix, nou anys després els cinemes tancaven per deixar pas a cinc anys d’inactivitat i vandalisme, que van acabar el 2016 amb l’allibermanet de l’espai per part de la Cinètika. Actualment, aquest espai acull diverses activitats i desenvolupa diversos projectes des d'un punt de vista crític i fa una important tasca social pels andreuencs i les andreuenques.
ACTIVITATS
Cinema crític i per a la reflexió
Al comptar amb l’estructura d’un cinema, moltes de les activitats i projectes que acull la Cinètika tenen relació amb el món del cinema. Una d’aquestes són les projeccions cinematogràfiques, que tenen lloc tots els dilluns, dijous (pel·lícula amb cinefòrum) i divendres de l’any. La cartellera canvia cada més i es pot consultar tant a la pàgina web de la Cinètika com a la cartellera que hi ha al costat de l’entrada al centre okupat. La Cinètika compta, gràcies a Proyecciones Grieta, amb una gran varietat de pel·lícules: d’animació, actuals, comercials, infantils, musicals, clàssics, de cinema d’autor, espanyoles, d’humor, etc. L’entrada a les sessions és lliure i amb taquilla inversa, de manera que qui vulgui pot fer una aportació econòmica en funció del seu grau de satisfacció amb la sessió. Després de les projeccions dels divendres, a les 21h, obre BoCaos, el sopador vegà per a l’autogestió de La Cinètika, que ofereix menjar vegà a preus populars.
Des de fa tres anys, la Cinètika acull el Festival de cinema anarquista de Barcelona, que se celebra a mitjans de maig. El festival va néixer el 2012 en una assemblea i amb la idea de promoure la cultura i les idees antiautoritàries i anarquistes des d’un format audiovisual. El certàmen programa visionats de films classificats en quatre categories: documental, animació, ficció i curts, i també impulsa debats crítics en relació amb la temàtica dels films.
La Cinètika ha acollit aquest 2020 la primera edició de Resistències, una mostra de cinema on les protagonistes dels documentals que es projecten són individus o comunitats que lluiten per defensar les seves llars, territoris i formes de vida.
La cartellera més actual, del març de 2020
La intenció de la mostra és esdevenir un punt de trobada i reflexió i compartir opinions sobre el que s’ha vist, per la qual cosa s’han programat diversos cinefòrums després del visionat d’alguns documentals. En aquests espais de reflexió i debat entorn al dret a l’habitatge, la ciutat i el territori, el públic pot intercanviar les seves idees i impressions amb els creadors i col·lectius protagonistes. L’ accés a la mostra és totalment gratuït i fa servir el mateix mètode que amb les projeccions cinematogràfiques de la Cinètika: la taquilla inversa.
Pensament crític i aprenentatge
La Cinètika també acull al seu espai altres activitats, projectes i iniciatives que no tenen relació amb el món cinematogràfic:
Un gimnàs social on s’ofereixen classes de boxa, muay thai, kick boxing, aikido i iniciació a les arts marcials tots els dies de la setmana.
Un taller d’autoreparació de bicicletes, La Bicinètika, on els participants poden aprendre a reparar ells mateixos les seves bicicletes. El taller té lloc tots els dijous de 18 a 21 h.
L’ escola d’economia crítica, un espai on es fomenta l’empoderament col·lectiu mitjançant l’aprenentatge i que apropa coneixements bàsics de l’economia a tothom qui vulgui adquirir-los. Les classes s’imparteixen cada quinze divendres.
La biblioteca crítica de la Cinètika és El Sotrac. Aquest espai vol ser un lloc de difusió del pensament lliure, crític i anti-autoritari, així com una eina per al debat, l’anàlisi i la reflexió. Aquest projecte va iniciar-se fa dos anys i el seu catàleg ha anat augmentant amb les donacions de col·lectius, editorials i particulars i actualment ja compta amb més de 1200 edicions. El Sotrac acull tota mena de literatura crítica, narrativa, art, novel·la gràfica i textos infantils i, tot i que destaquen les temàtiques feministes, anarquistes, llibertàries i de contracultura, no es limita a aquests eixos temàtics.
El Sindicat de l’habitatge de Sant Andreu es reuneix a la Cinètika tots els dilluns. El formen un grup de veïnes del barri que han decidit organitzar-se per defensar les seves llars, que són un dret fonamental i no una eina per a fer negoci. Aquest sindicat aposta per la solidaritat veïnal per buscar solucions col·lectives als problemes comuns i treballa per evitar, entre d’altres, el desnonament de Ca la Julieta, un espai okupat situat al carrer Ignasi Membres de l’Oficina per l’okupació de Karcelona es reuneixen a la Cinètika tots els dimarts a les.
L’Oficina per l’okupació de Karcelona s’especialitza en l’assessorament en qüestions tècniques i legals respecte l'okupació d'espais abandonats, posant especial atenció en el contingut polític i en els aspectes socials de la mateixa.
Cartell informatiu de la Bicinètika
El Sotrac, la biblioteca crítica de la Cinètika.
La Cinètika és un espai lliure de drogues. Aquesta decisió es va prendre als inicis del projecte i respon a un anàlisi del paper que tenen les drogues i l’alcohol a la societat en general i específicament com a alienadores i degradadores socials.
Espai lliure de drogues
Des de la Cinètika aposten per una societat conscient i alerta, per la qual cosa prefereixen no mesclar militancia amb drogues, ja que aquestes enterboleixen les relacions i la memòria de les persones i també poden aguditzar les agressions patriarcals i masclistes. A més, els efectes de les drogues porten a fer adormir les consciències i abolir les ganes de trencar amb el sistema, ja que proporcionen una via d’escapament fàcil i ràpida sota l'aparença d’una falsa rebel·lia.
D’aquesta manera, el sistema aconsegueix que l’hàbit de drogar-se sigui vist com un acte rebel i no pas com el que realment és: un nou mecanisme del sistema per moure’ns com vol, en aquest cas sota la premissa de treballar per consumir i consumir per treballar.
Així mateix, les drogues deterioren la salut tant física com mental d’aquells que les consumeixen. Com a espai anticapitalista i altament compromès amb la societat crítica, la Cinètika no vol formar part d’aquest mecanisme de control social i molt menys fomentar-lo als seus espais sinó que vol que aquests siguin un petit oasi allunyat de tot això i on es tingui cura de les persones que el componen.
És per això que des d’aquest centre social han decidit, a part de no permetre el consum de cap mena de droga, no fer servir la venda d’alcohol com a font d’ingressos, ja que això suposaria no escapar del mercat ni de les seves necessitats econòmiques i seguir contribuint a una maquinària capitalista que enforteix l’Estat a través dels impostos. Això ha portat a la Cinètika a plantejar alternatives per poder finançar-se. Algunes d’aquestes són el sopador BoCaos, que cada divendres ofereix menjar vegà a preus populars, la taquilla inversa a les projeccions cinematogràfiques i els pots que hi ha repartits per tot l’espai perquè tot aquell que vulgui hi faci una aportació econòmica.
El sopador vegà de la Cinètika, BoCaos.
Detall de l'exterior de la Cinètika.
La Cinètika, del poble i pel poble
El passat febrer va esclatar una polèmica entre la Cinètika i la regidora quan el diari L'exprés de Sant Andreu va publicar el exclusiva les noves mesures del full de ruta pel districte de Sant Andreu de Palomar. En aquest, la regidora del districte, Lucía Martín, contemplava en un dels punts recuperar el projecte de la Cinètika per ubicar equipaments pel barri. Aquest fet va fer saltar totes les alarmes a la Cinètika i a totes aquelles persones i entitats que col·laboren o formen part del projecte, per la qual cosa es van organitzar per convocar un acte de rebuig a través de les xarxes socials, amb el hastag #LaCineNoEsToca.
L’acte va tenir lloc el 4 de febrer a les 18h a la plaça de Can Fabra, davant de la biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra. Els organitzadors van rebre el recolzament d’altres ateneus i associacions del barri, com l’Ateneu L’Harmonia, la CUP, les JCC o el CDR de Sant Andreu, així com d’altres espais okupats de Barcelona, com la Casa Buenos Aires a Vallvidrera.
A l'acte també es van denunciar les mesures de turistització del barri que es contemplen en un altre dels punts del pla de govern. Des de l'ajuntament es vol dotar al barri de nous espais de museització, com el Centre d’interpretació del treball de la Fabra i Coats o el que ha de revitalitzar les Cases del carrer del Pont. A més, aquestes inciatives han estat classificades per l’executiu dins l’apartat de turisme. Sant Andreu no vol perdre la seva riquesa social i el sentiment de poble per culpa del turisme i la gentrificació, per la qual cosa les entitats del barri mai acceptaràn aquesta mena de propostes.
L'acte de rebuig va servir per mostrar totes les persones, entitats, associacions i grups que hi ha rere la Cinètika o que hi donen suport i, pel que sembla, ha aconseguit el seu objectiu ja que, de moment, des de l'ajuntament no han tornat a parlar d'aquest tema.
Cartell informatiu de la concentració.
