#MOVIMENTOKUPA

Alliberar espais del capital

LAURA MINGUELLA

Els poders fàctics han afavorit- perquè els interessa- a crear una imatge negativa del moviment okupa a través, sobre tot, dels mitjans de comunicació de masses, que són aquells on l’accionariat està majoritàriament format per empreses capitalistes (aquelles que coneixem col·loquialment com a “Empreses de l'Ibex 35”). Quan aquests mitjans tracten el moviment okupa, el comparen amb moviments violents i buits de finalitats socials; descriuen els okupes com a vàndals que irrompen en immobles buits i els destrossen i empren termes que també fan servir amb altres col·lectius per criminalitzar-los i negar-los credibilitat, com ara “antisistema” o “perroflauta”. D’aquesta manera, la societat crea una determinada idea dels okupes: els veu com una amenaça cap a ella mateixa i com un moviment sense cap objectiu social quan, realment, no és així. El moviment okupa no suposa cap amenaça cap a les classes treballadores sinó cap al capitalisme i el poder i, de fet, els objectius que el mouen són, en la seva majoria, socials i de benefici per a la comunitat.

De fet, l’Oficina de l’Okupació de Barcelona descriu l'okupació com “una eina que conjuga teoria i pràctica contra la propietat, pilar que sosté els sistemes de dominació -patriarcat, estat i capital-. Disposar d'espais ens permet desenvolupar les nostres vides i atendre les nostres necessitats sense intermediaris”.

Per tant, el moviment okupa no el formen joves eixelebrats que irrompen en una propietat, hi fan destrosses i la proclamen com a seva, sinó que el seu objectiu és alliberar espais del capital per tal que la societat en pugui fer ús.

Donat el seu caràcter anticapitalista, un altre dels mites més estesos sobre el moviment okupa és que aquest és un moviment exclusivament anarquista. Això no és del tot cert, ja que la base de l’okupació és l’antifeixisme, l’anticapitalisme i el feminisme, per la qual cosa qualsevol persona sota aquestes ideologies és benvinguda al moviment, sigui o no anarquista.

Així doncs, l’okupació comença a prendre un altre significat: convertir-se en un espai on convergeixin diferents grups ideològics i on tots ells puguin desenvolupar les seves activitats. D’aquesta manera, dins els espais okupats es produeix un intercanvi d'ideologies, idees i formes de veure el món, com pot ser la unió i organització conjunta anarquistes i independentistes o de comunistes i anarquistes.

Un exemple de col·laboració ideològica el trobem al CSO Els Timbres, a Viladecans: una antiga farmàcia en desús que va ser okupada per un grup de joves anarquistes fa 24 anys i que ara conviuen amb altres grups. L’espai serveix de lloc de reunió de diferents entitats del poble, com l’Ateneu llibertari, el grup de batucada, l’assemblea feminista, Arran i la CUP o l’assemblea Viladecans hardcore. Així mateix, també ofereix a la ciutadania diversos serveis, com una biblioteca crítica, cinefòrums o un mercat de segona mà.

Igual que tots els altres, aquest espai okupat ha aconseguit assolir el seu objectiu: crear un espai de vida i un espai social autogestionat.

#movimentokupa #mites #capitalisme

La importància de l'homonímia

CARLA MITATS

Les hores mortes que ens deixa el confinament han donat peu a què milers de famílies iniciïn converses i debats que potser mai haurien tingut. Evidentment, casa meva no és l'excepció que trenca la norma. Precisament, fa uns dies, a l'hora de sopar, vam encetar una discussió sobre els okupes arrel d’una notícia del TN. El col·loqui va començar amb un to suau i anecdòtic, però sobtadament va fer un gir de 180 graus quan el meu pare va recordar una mala experiència quan uns ocupes van entrar a una de les seves propietats. A partir d'aquell moment, només va deixar anar males paraules sobre el moviment. Farta de sentir bogeries i disbarats, vaig aturar-lo en sec i li vaig preguntar: però estàs parlant dels okupes, amb "k" o dels ocupes amb "c"? Sorprès per la meva pregunta, va arrufar les celles i, tot seguit, va deixar anar resignadament: quina diferència hi ha? Tocada per la incredulitat que el meu pare no conegués la diferència, vaig tallar dictatorialment aquell debat i vaig començar a cercar per internet. La meva estupefacció va anar in crescendo en adonar-me que, sovint, autores i periodistes confonen ambdós termes; si ho fan professionals de la informació, de ben segur que la societat, igual que el meu pare, també.

Primerament, és estrictament necessari fer la distinció entre ambdós mots. Un okupa és un antisistema, normalment d'ideologia anarquista, que ocupa un edifici abandonat. Habitualment de propietat pública o d'alguna gran empresa, intenten donar-li un ús social i dotar el barri d'un espai pel veïnat. En canvi, qui ocupa un habitatge o un local sense valorar a qui pertany per fer-ne un ús personal, se'l denomina com a ocupa. El matís el trobem en l’ús; l'okupa ho fa per benefici col·lectiu, mentre que l’ocupa només busca el lucre personal.´

Els ocupes entren a habitatges particulars perquè necessiten un lloc on viure i no se'l poden permetre o per extorsionar el propietari i treure'n un rendiment econòmic. Per aquest motiu, l'individu que ocupa en solitari està cometent un delicte de violació o d'abús del domicili. En aquest cas, la paraula domicili és extremadament important, ja que el DIEC el defineix com a Lloc de residència d'un individu o d'una família, per tant, el propietari de l'habitatge, en fa ús. Així doncs, les penes són més dures i poden ser d'un a quatre anys de presó.

D'altra banda, els okupes o el moviment okupa es dediquen a rehabilitar espais que estaven abandonats per les institucions públiques o per empreses privades que no en feien ni en preveien cap ús amb l’objectiu de dotar al barri d'un Centre Social per a desenvolupar activitats culturals i lúdiques. En aquest cas, es comet un delicte d'usurpació, el qual consisteix a ocupar, sense l'autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili. Així doncs, la pena només és econòmica i, per tant, inferior.

Així doncs, com pot ser que un llenguatge tan ambigu i interpretatiu com la llei sí que en faci una distinció clara, però els Instituts lingüístics i els mitjans de comunicació no en siguin capaços? Fins i tot, afegiria que, per part dels mitjans de comunicació, qualsevol notícia sobre el tema més aviat desinforma que ajuda a construir una opinió a través de dades certes, fonamentades i contrastades. Per tant, com esperem que la societat distingeixi els dos mots i pugui adoptar una visió racional i crítica sobre la temàtica?

#movimentokupa #ocupa #llei

Los ciudadanos hablan por las elites

SONIA ANTÓN ÁLVAREZ

Me crié escuchando ‘esta gente nos está robando’, ‘tú te crees, yo trabajando y pagando todos mis recibos y ellos viviendo del cuento’, ‘no tienen vergüenza’. Estás frases propias de las élites es lo que le transmitían a mi yo de seis años mis abuelos y padres, personas trabajadoras con ideales más parecidos a los de esos ‘desaliñados’ de lo que se pensaban.

¿Cómo podía ser posible que el poder usara y use la boca de la clase humilde para propagar sus pensamientos? Los medios de comunicación son la respuesta. Esos canales gobernados por el poder y adoctrinados por aquel que más dinero les ofrece, hacían que personas humildes como mis familiares, se creyeran su cuento y a través del miedo, la inseguridad y los estereotipos, desconfiaran de jóvenes que su único objetivo era romper con las clases sociales, lo mismo por lo que luchaba mi abuela en la fábrica y mi abuelo con sus colegas del sindicato.

Esa idea de delincuentes aprovechados no solo es de las elites, si no de aquellos políticos, empresarios, brokers y otras personas de la alta sociedad que tienen dos o tres residencias para vivir, otras cuantas para alquilar o especular y participar en las burbujas inmobiliarias y en las del alquiler. Todo este colectivo es el que ve como un escándalo que personas sin recursos o con ideas fuera de lo establecido acerca de las clases, abran con una pata de Cabra la puerta de un espacio sin usar para tener un techo digno en el cual vivir, derecho que otorga la Constitución Española a todos los ciudadanos del país. Es decir que tanto los okupas con k como los ocupas con C, esos valientes que rompen una cerradura por vivir bajo un techo son los criminales, y no el poder que se dedica a vivir de las clases más bajas con el fin de ‘sajarlos’, que no puedan prosperar y poder así seguir llenando sus bolsillos. Por ello la idea de que el okupa es el criminal es lo que más les conviene y no, que los ciudadanos se den cuenta de quienes son realmente los vándalos.

Una de las palabras que más repiten las voces contrarias al movimiento en su argumento, es injusticia. Pero, ¿es justo que un espacio esté durante años está deshabitado y cuando un grupo de personas deciden usarlo con un fin social y mirando hacia lo colectivo, se les criminaliza y se les trata como aprovechados? No sé hasta qué punto esos juicios de valor también son injustos .

Por ello vuelvo y repito que los okupas son esos valientes que quieren romper con lo establecido mediante la autogestión, el feminismo y el asamblearismo. Aquellos que cogen sus escobas y sus brochas y le dan vida a espacios abandonados para convertirlos en lugares donde compartir y experimentar formas de vida colectivas, con vecinos, amigos y familiares. Lugares donde disfrutar en comunidad es lo que prima.

#Movimientokupa #Prejuicios

Els espais són de qui els utilitza

LIDIA AGUILERA GARCÍA

El gran debat al voltant de l’okupació ja fa anys que dura, temps fa que presencio als mitjans i a l’àmbit de l’opinió pública aquesta disputa entre la defensa de la propietat privada i la funció social de l'ús dels espais; entre la criminalització i el dret a l’habitatge i les administracions públiques i els beneficis socials i culturals. En aquest context, em pregunto si realment és delicte reutilitzar i donar vida a un espai abandonat, pot ser delicte si l’objectiu és reivindicar i reclamar el dret a l’habitatge?

A l'article 245 del Codi Penal Espanyol l’okupació està tipificada com un delicte d’usurpació quan, sense autorització, s’ocupa un immoble, habitatge o edifici aliè i pot ser castigat amb penes de presó de tres mesos a dos anys. Tanmateix, a molts barris de ciutats com Barcelona, aquests espais okupats “il·legalment” s’han convertit en indrets socials i culturals de reunió veïnal. La gent dels barris s’han anat implicant activament en les seves activitats i la defensa dels espais, mantenint a més una xarxa de centres socials i cases okupades coordinades al servei de la comunitat.

Aquest gest de protesta política i social contra l’especulació i intent de defensa d’un dret tan fonamental com és el de posseir un sostre sota el qual viure encara és considerat un delicte d’usurpació d’una propietat privada. La nostra societat capitalista i individualista qualifica el moviment okupa de ser una violació d’una propietat privada en l’intent d’aconseguir un model idíl·lic de solidaritat social. I és que sembla que a molts els resulta kafkià que avui en dia encara es portin a terme accions amb propòsits merament socials i culturals que s’allunyen de la cerca del benefici econòmic propi.

Fins a la promulgació d’un nou codi penal a finals de 1996, a Espanya no existia una llei que penalitzes específicament l’okupació de llocs abandonats, atès que es pretenia resoldre el problema generat per l’èxode rural. Per aquest motiu, els primers anys de democràcia van ser legalitzades milers d’okupacions il·legals d’habitatges de propietat estatal. Durant les últimes dècades sembla que el diàleg amb les institucions s’ha paralitzat, portant a molts d’aquests centres okupats a ser desallotjats o destruïts com succeí al llarg del 2014 amb Centres Socials Autogestionats com Can Vies, situat al barri de Sants a Barcelona, que fou posteriorment reconstruït.

Potser l’egoisme i l’individualisme del nostre sistema capitalista ha cegat a molts, però encara puc albirar una llum tènue que enlluerna el camí d’aquells que no es conformen i lluiten per una societat més justa i solidària. L’okupació no és més que la cerca de la satisfacció de necessitats d’habitatge i espais de reunió autogestionats, però tot plegat animant projectes de diversos moviments socials i donant peu a accions de protesta en contra de les problemàtiques socials que cada vegada tenen més força. Ara més que mai, els espais haurien de ser de qui els utilitza.

#Movimentokupa #Capitalisme #CanVies

ENTREVISTA A ESTEL GUERRA

"Puc anar elegant i anar a una assemblea en una casa okupada"

Sota el pseudònim d'Estel Guerra, s'amaga una activista present a molts col·lectius i que recolza la lliuta de diversos moviments, entre els que trobem l'okupa i el feminista. A través d'aquesta entrevista hem volgut saber més del moviment feminista okupa, de l'estigmatització de la dona i la desconstrucció de l'estereotip implementat. A més a més hem fet un repàs sobre les activitats feministes dels CSOs.

L’okupació està molt relacionada amb el moviment feminista i els seus pilars, quan comença aquesta vinculació i de quina manera es troben ambdós moviments?

El meu primer contacte amb un col·lectiu feminista okupa va ser al CSO La Hamsa, quan era més joveneta. Almenys en la meva experiència et puc afirmar que ambdós movimenst tenen un estret vincle. Els Centres Socials Autogestionats han propulsat aquesta vinculació a partir de la creació d’espais disponibles per a què les associacions feministes puguin dur a terme activitats, reunir-se, organitzar-se i finançar-se. Es pot observar com el pensament feminista està cada cop més arrelat tant al moviment okupa com a la resta de moviments socials. Tot això, tot i que veiem impossible que actualment es pugui obrir algun CSO antifeminista, malauradament a Madrid o a Itàlia hi ha col·lectius feixistes que també okupen espais socials, però res té a veure el moviment okupa que coneixem a Barcelona, que des de sempre ha donat suport al moviment feminista, fins i tot et diria que cada cop més, ja que totes anem aprenent col·lectivament a corregir les actituds errònies i prenent consciència sobre què cal millorar.

Què creus que va impulsar a les dones durant els anys noranta a okupar i crear espais no mixtes on solament podien entrar dones?

Actualment el que impulsa ocupar és la falta d’espais, sobretot no mixtes, on reunir-se autònomament; trobar un lloc on organitzar-se políticament o fer xarxa al barri. Per exemple, en el meu cas, vaig estar al comitè feminista d'un barri barceloní i les nostres reunions es feien en cases okupades. Això et permet una interacció amb els col·lectius del barri i amb altres moviments socials que comparteixen amb tu l’espai de lluita.

En el cas de Ca la Dona, aquest és un espai de lluita i activismes, que té els seus orígens en un espai okupat. La seva okupació es remunta l’any 1987, quan es va alliberar un local municipal, ja que tenien la necessitat de disposar d’un espai propi perquè els grups de dones de Barcelona i rodalies es poguessin reunir. Així doncs, la motivació de les dones a okupar espais no mixtes als anys 90 continua sent la mateixa que ara.

Amb quins altres moviments es relaciona el moviment feminista okupa?

Normalment les persones que en formen part estan arrelades en altres moviments socials. Per posar-te un exemple personal: de les que estem als comitès feministes, hi ha companyes que estan adherides al moviment pel Kudristán, altres que estan al Sindicat d’Habitatge , altres que es mouen dins del moviment ecologista, també n’hi ha que estan en l’àmbit sindicalista combatint, d’altres que són animalistes i lluiten pels drets dels animals...

Les feministes el que ens caracteritza és que ens preocupem per tots els àmbits de la vida i participem en molts espais. Per aquest motiu, moltes companyes okupes es troben en diferents “fronts oberts”.

Quins són els estereotips més comuns que es relacionen amb les dones okupes?

Cada vegada més, aquestes construccions estan canviant, sobretot en el moviment okupa. Actualment el problema de l’habitatge afecta molta gent i molt diversa i la societat n’és conscient. La gent que viu en grans ciutats com Barcelona, on cada cop més gent és expulsada a causa del difícil accés a l’habitatge pels seus preus desorbitats, i això ho està patint tothom.

Tot i això, hi ha un estereotip que se’ns atorga a les dones okupes, no és tant evident com en el passat però l’estigma es present. Perquè us feu una idea: en un judici, el jutge va fer servir la descripció de “mujeres con cadenas y pírcings”. Òbviament hi ha gent així, amb una estètica més punky, amb cadenes, crestes i pírcings o amb una aparença més hippies. Però també hi ha gent que no. Jo, per exemple, vesteixo amb camises, amb texans; puc anar elegant i anar a una assemblea una casa okupada.

Qui participa en aquesta construcció de l'estereotip? Homes? Dones? Persones de dins del moviment?

La societat en general?

La premsa sempre ha jugat un paper clau en contra del moviment. Els mitjans de comunicació estan lligats a la policia i sempre han estat influenciats pels grans poder polítics i judicials. Són els encarregats de formar una opinió i, al final, són els que creen els estereotips.

Actualment potser no s’ataca tant, ja que el moviment okupa no està tan fort, si el comparem amb fa uns quants anys. Però sí que en el passat, en el boom de l’okupació, se’ns atacava molt i gairebé se’ns descrivia i presentava com a monstres o com a gent guerra o de vaga. L’assetjament, la constant criminalització i la reproducció d’aquest estereotip ha provocat la construcció d’una mala imatge en la societat.

Creus que s'han desconstruït aquests estereotips?

En el passat, els estereotips que t’he mencionat anteriorment eren més presents, però ja et dic que, en l’actualitat, amb el gran nombre de persones que s’han vist afectades per problema de l’habitatge i les xarxes que s’han teixit als barris, cada cop la gent és més conscient que qualsevol individu es pot veure afectat. Els estereotips encara hi són presents però l’estigma no té tanta potència.

Com s'haurien d'haver desconstruït?

Tot i que actualment ja s’estan desconstruint pel gran nombre de persones de diferents estètiques que hi col·labora, trobo que una manera molt efectiva de mostrar que les persones que formem part del moviment no seguim el patró que en un passat se’ns va imposar, és el fet d’organitzar activitats i tallers, creats pel CSO i els que hi treballen per a la gent del barri. I no només parlo de fer activitats dins del centre sinó que també celebrar-ne a les places i als carrers.

Quines activitats es fan als centres okupes relacionades amb el feminisme? Quina o quines proposaries tu?.

Depèn del CSO i de les necessitats dels col·lectius que hi participin. Sobretot hi predominen les assemblees, però també s’hi fan activitats ben diferents com entrenaments d’autodefensa o, fins i tot, classes de dansa. Una altra activitat són els tallers, que n’hi ha de moltes temàtiques i amb metodologies diferents; es solen projectar pel·lícules, documentals, sobretot els que tenen un rerefons i no es projecten als cinemes. També hi ha moltes cases okupades que opten per fer, un o dos dies a la setmana, alguna activitat només per a dones, per a col·lectius LGTBIQ, migrant...

D’altra banda trobem les kafetes, que serveixen per finançar els col·lectius o les causes repressives (si n'hi ha), però sobretot posaria el punt d’èmfasi en les que fem al carrer o a les places. Normalment a les veïnes els hi fa vergonya entrar a un CSO si no coneixen l’espai ni a les persones que hi treballen, però a les kafetes que és fan a l’aire lliure, és a dir, fora del local, la gent participa més. És una manera de mostrar allò que fem a les veïnes del barri i fer teixit veïnal.

Personalment m’agraden molt les recollides d’aliments o quan organitzem el mercat de cooperatives agroecològiques. La gent hi participa molt i ens ajuda a fer visible el treball que desenvolupem i promou una manera de viure, un pensament i ajuden molt a desconstruir l’estigmatització dels centres i les que hi treballen.

Creus que els CSO són espais totalment alliberats de comportaments sexistes, masclistes, homofòbs..?

Cap CSO està totalment alliberat d’actituds masclistes, sexistes, racistes o homòfobes, suposo que com tot arreu, perquè per molt d’esquerres o llibertari, anarquista o feminista tothom té coses a millorar. Encara que molts companys s’han intentat desconstruir, igualment sempre queden serrells. Sí que és veritat que hi ha hagut una millora i la gent més jove es nota que s’ha educat amb el feminisme, perquè hi ha comportaments que no tenen arrelats i que altres persones més grans sí, però malauradament sempre hi ha micromasclismes i rols. Potser podríem parlar d’interseccionalitat, és a dir, que t’oprimeixen diferents qüestions, no només el sexe o el gènere, sinó que també la raça, la condició sexual o fins i tot l’edat et sotmeten i t’encasellen en una posició o en una altra. Per exemple, entre un home i una dona de la mateixa edat, l’home té una posició dominant. Però entre dues dones també s’estableix una posició de poder d’una cap a l’altre si una té deu anys més d’edat.

Espai Dels Drets és un projecte d'orientació jurídica per a dones que vau crear el 1998, en què consisteix aquesta iniciativa?

És un servei gratuït i funciona dos cops per setmana. Una advocada experta en perspectiva de gènere ve al centre i aten i assessora a dones que han patit qualsevol situació desfavorable o qüestions judicials per qüestions de gènere, així com violència física o psíquica, divorcis, acomiadaments... responem a diferents demandes. Un cop acabada la sessió, si la dona té els recursos, pot fer una aportació voluntària de 10 euros. Contrctant el servei d’un bufet d’advocades o una advocada particular, es pot arribar a quintuplicar el preu per una consulta.

Les dones estan molt contentes amb el servei ja que, quan pateixes una situació complicada, si vas a una advocada d’ofici, la majoria no tenen empatia amb la situació que vius i no reps suport emocional; únicament reps el treball professional i el servei acaba sent molt fred, ja que no saben com tractar a la clienta perquè no tenen la formació necessària per a aquestes situacions. Les advocades de l'Espai Dels Drets, en canvi, estan especialitzades i donen suport tant emocional com professional.

De fet, els serveis públics de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, ens deriven a dones a l’Espai dels Drets i això és un indici que les coses s’estan fent bé.

Font: http://caladona.org/

#movimentokupa #estereotip #CSO

ENTREVISTA A JANA

"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "