Alliberar espais del capital

LAURA MINGUELLA

 

 

Els poders fàctics han afavorit- perquè els interessa- a crear una imatge negativa del moviment okupa a través, sobre tot, dels mitjans de comunicació de masses, que són aquells on l’accionariat està majoritàriament format per empreses capitalistes (aquelles que coneixem col·loquialment com a “Empreses de l'Ibex 35”). Quan aquests mitjans tracten el moviment okupa, el comparen amb moviments violents i buits de finalitats socials; descriuen els okupes com a vàndals que irrompen en immobles buits i els destrossen i empren termes que també fan servir amb altres col·lectius per criminalitzar-los i negar-los credibilitat, com ara “antisistema” o “perroflauta”. D’aquesta manera, la societat crea una determinada idea dels okupes: els veu com una amenaça cap a ella mateixa i com un moviment sense cap objectiu social quan, realment, no és així. El moviment okupa no suposa cap amenaça cap a les classes treballadores sinó cap al capitalisme i el poder i, de fet, els objectius que el mouen són, en la seva majoria, socials i de benefici per a la comunitat.

De fet, l’Oficina de l’Okupació de Barcelona descriu l'okupació com “una eina que conjuga teoria i pràctica contra la propietat, pilar que sosté els sistemes de dominació -patriarcat, estat i capital-. Disposar d'espais ens permet desenvolupar les nostres vides i atendre les nostres necessitats sense intermediaris”.

 

Per tant, el moviment okupa no el formen joves eixelebrats que irrompen en una propietat, hi fan destrosses i la proclamen com a seva, sinó que el seu objectiu és alliberar espais del capital per tal que la societat en pugui fer ús.

Donat el seu caràcter anticapitalista, un altre dels mites més estesos sobre el moviment okupa és que aquest és un moviment exclusivament anarquista. Això no és del tot cert, ja que la base de l’okupació és l’antifeixisme, l’anticapitalisme i el feminisme, per la qual cosa qualsevol persona sota aquestes ideologies és benvinguda al moviment, sigui o no anarquista.

Així doncs, l’okupació comença a prendre un altre significat: convertir-se en un espai on convergeixin diferents grups ideològics i on tots ells puguin desenvolupar les seves activitats. D’aquesta manera, dins els espais okupats es produeix un intercanvi d'ideologies, idees i formes de veure el món, com pot ser la unió i organització conjunta anarquistes i independentistes o de comunistes i anarquistes. 

 

Un exemple de col·laboració ideològica el trobem al CSO Els Timbres, a Viladecans: una antiga farmàcia en desús que va ser okupada per un grup de joves anarquistes fa 24 anys i que ara conviuen amb altres grups. L’espai serveix de lloc de reunió de diferents entitats del poble, com l’Ateneu llibertari, el grup de batucada, l’assemblea feminista, Arran i la CUP o l’assemblea Viladecans hardcore. Així mateix, també ofereix a la ciutadania diversos serveis, com una biblioteca crítica, cinefòrums o un mercat de segona mà.

Igual que tots els altres, aquest espai okupat ha aconseguit assolir el seu objectiu: crear un espai de vida i un espai social autogestionat. 

​

#movimentokupa #mites #capitalisme

​

​