ENTREVISTA A JANA
"El fet de crear un espai no mixte és una acció revolucionària que només fa que crear més i més lluita feminista. "
De la mà de la Jana, membre de col·lectius feministes i revolucionaris i resident d'un espai alliberat, coneixem en primera persona com és la lluita de la dona okupa contra els estereotips i la violència masclista dins el moviment.
#CAPITALISME
Alliberar espais del capital
LAURA MINGUELLA
Els poders fàctics han afavorit- perquè els interessa- a crear una imatge negativa del moviment okupa a través, sobre tot, dels mitjans de comunicació de masses, que són aquells on l’accionariat està majoritàriament format per empreses capitalistes (aquelles que coneixem col·loquialment com a “Empreses de l'Ibex 35”). Quan aquests mitjans tracten el moviment okupa, el comparen amb moviments violents i buits de finalitats socials; descriuen els okupes com a vàndals que irrompen en immobles buits i els destrossen i empren termes que també fan servir amb altres col·lectius per criminalitzar-los i negar-los credibilitat, com ara “antisistema” o “perroflauta”. D’aquesta manera, la societat crea una determinada idea dels okupes: els veu com una amenaça cap a ella mateixa i com un moviment sense cap objectiu social quan, realment, no és així. El moviment okupa no suposa cap amenaça cap a les classes treballadores sinó cap al capitalisme i el poder i, de fet, els objectius que el mouen són, en la seva majoria, socials i de benefici per a la comunitat.
De fet, l’Oficina de l’Okupació de Barcelona descriu l'okupació com “una eina que conjuga teoria i pràctica contra la propietat, pilar que sosté els sistemes de dominació -patriarcat, estat i capital-. Disposar d'espais ens permet desenvolupar les nostres vides i atendre les nostres necessitats sense intermediaris”.
Per tant, el moviment okupa no el formen joves eixelebrats que irrompen en una propietat, hi fan destrosses i la proclamen com a seva, sinó que el seu objectiu és alliberar espais del capital per tal que la societat en pugui fer ús.
Donat el seu caràcter anticapitalista, un altre dels mites més estesos sobre el moviment okupa és que aquest és un moviment exclusivament anarquista. Això no és del tot cert, ja que la base de l’okupació és l’antifeixisme, l’anticapitalisme i el feminisme, per la qual cosa qualsevol persona sota aquestes ideologies és benvinguda al moviment, sigui o no anarquista.
Així doncs, l’okupació comença a prendre un altre significat: convertir-se en un espai on convergeixin diferents grups ideològics i on tots ells puguin desenvolupar les seves activitats. D’aquesta manera, dins els espais okupats es produeix un intercanvi d'ideologies, idees i formes de veure el món, com pot ser la unió i organització conjunta anarquistes i independentistes o de comunistes i anarquistes.
Un exemple de col·laboració ideològica el trobem al CSO Els Timbres, a Viladecans: una antiga farmàcia en desús que va ser okupada per un grup de joves anarquistes fa 24 anys i que ara conviuen amb altres grups. L’espai serveix de lloc de reunió de diferents entitats del poble, com l’Ateneu llibertari, el grup de batucada, l’assemblea feminista, Arran i la CUP o l’assemblea Viladecans hardcore. Així mateix, també ofereix a la ciutadania diversos serveis, com una biblioteca crítica, cinefòrums o un mercat de segona mà.
Igual que tots els altres, aquest espai okupat ha aconseguit assolir el seu objectiu: crear un espai de vida i un espai social autogestionat.
​
#movimentokupa #mites #capitalisme
​
​
Els espais són de qui els utilitza
LIDIA AGUILERA GARCÍA
​
​
El gran debat al voltant de l’okupació ja fa anys que dura, temps fa que presencio als mitjans i a l’àmbit de l’opinió pública aquesta disputa entre la defensa de la propietat privada i la funció social de l'ús dels espais; entre la criminalització i el dret a l’habitatge i les administracions públiques i els beneficis socials i culturals. En aquest context, em pregunto si realment és delicte reutilitzar i donar vida a un espai abandonat, pot ser delicte si l’objectiu és reivindicar i reclamar el dret a l’habitatge?
A l'article 245 del Codi Penal Espanyol l’okupació està tipificada com un delicte d’usurpació quan, sense autorització, s’ocupa un immoble, habitatge o edifici aliè i pot ser castigat amb penes de presó de tres mesos a dos anys. Tanmateix, a molts barris de ciutats com Barcelona, aquests espais okupats “il·legalment” s’han convertit en indrets socials i culturals de reunió veïnal. La gent dels barris s’han anat implicant activament en les seves activitats i la defensa dels espais, mantenint a més una xarxa de centres socials i cases okupades coordinades al servei de la comunitat.
Aquest gest de protesta política i social contra l’especulació i intent de defensa d’un dret tan fonamental com és el de posseir un sostre sota el qual viure encara és considerat un delicte d’usurpació d’una propietat privada. La nostra societat capitalista i individualista qualifica el moviment okupa de ser una violació d’una propietat privada en l’intent d’aconseguir un model idíl·lic de solidaritat social. I és que sembla que a molts els resulta kafkià que avui en dia encara es portin a terme accions amb propòsits merament socials i culturals que s’allunyen de la cerca del benefici econòmic propi.
Fins a la promulgació d’un nou codi penal a finals de 1996, a Espanya no existia una llei que penalitzes específicament l’okupació de llocs abandonats, atès que es pretenia resoldre el problema generat per l’èxode rural. Per aquest motiu, els primers anys de democràcia van ser legalitzades milers d’okupacions il·legals d’habitatges de propietat estatal. Durant les últimes dècades sembla que el diàleg amb les institucions s’ha paralitzat, portant a molts d’aquests centres okupats a ser desallotjats o destruïts com succeí al llarg del 2014 amb Centres Socials Autogestionats com Can Vies, situat al barri de Sants a Barcelona, que fou posteriorment reconstruït.
Potser l’egoisme i l’individualisme del nostre sistema capitalista ha cegat a molts, però encara puc albirar una llum tènue que enlluerna el camí d’aquells que no es conformen i lluiten per una societat més justa i solidària. L’okupació no és més que la cerca de la satisfacció de necessitats d’habitatge i espais de reunió autogestionats, però tot plegat animant projectes de diversos moviments socials i donant peu a accions de protesta en contra de les problemàtiques socials que cada vegada tenen més força. Ara més que mai, els espais haurien de ser de qui els utilitza.
​